Les últimes dades presentades per l’estudi PIRLS, Progress in Internaional Reading Literacy Study en anglès, mostren una davallada en la comprensió lectora dels estudiants catalans que se situen tercers a la cua estatal, només per davant de Ceuta i Melilla. Catalunya perd 15 punts i cau de 522 a 507 mentre que en el conjunt de l’estat la mitjana se situa a 521 punts, la Unió Europea en registra 528 i els 28 països que conformen l’OCDE sumen 532 punts.
PIRLS és una avaluació del progrés de comprensió lectora que es fa cada cinc anys i en el que hi han pres part 57 països i 8 participants de referència, Espanya hi participa des del 2006, sent el recent informe el quart. L’institut nacional d’avaluació educativa (INEE) del Ministeri d’Educació, és l’encarregat de coordinar les competències lingüístiques que es duen a terme a quart de Primària, ja que es considera un important punt de transició en el desenvolupament lector dels nens i nenes. En aquesta edició han fet les proves 10.000 alumnes dels quals 8500 ho han fet en format digital (ePIRLS) i 1500 en paper. Segons l’estudi, la caiguda està, parcialment, condicionada per les circumstàncies excepcionals de la COVID-19 que va afectar de ple en el sistema educatiu a causa del tancament de les escoles però també per la transició al format digital de la prova.
Des del 2016, els alumnes de l’estat cursen la prova digital ePIRLS que presenta els mateixos objectius que la de paper, però simula una autèntica experiència de lectura en línia. Malgrat que la intenció de la prova no sigui analitzar la capacitat de navegació en línia de l’alumnat, es té en consideració la facilitat per trobar informació en una pàgina web i saber jutjar la credibilitat de la informació.
L’evolució de tots els països participants conclou que només tres milloren el seu rendiment mitjà, deu l’igualen i setze l’empitjoren. Malgrat baixar sis punts, Espanya es queda entre els deu països que es mantenen, ja que es tracta d’una variació valorada com a ‘no significativa’. Així mateix, l’informe detecta que la puntuació d’aquells estudiants que viuen en un ambient on la lectura està present obtenen millors resultats. El 31% dels estudiants de l’estat tenen entre zero i vint-i-cinc llibres a casa mentre que el 15% afirma tenir-ne més de 200. Aquests últims han adquirit una mitjana de 55 punts més.
En tot cas, els tres països on els nens d’entre 10 i 11 anys els hi agrada més llegir són Turquia, Portugal i Espanya– paradoxalment els que registren nivells més baixos de comprensió lectora – mentre que aquells amb resultats més positius presenten percentatges molt baixos sobre el gust a la lectura com és el cas de Finlàndia (23%), Dinamarca (14%) o Noruega (13%). A Espanya el 54% afirma que li agrada molt llegir, el 35% una mica, i l’11% que no li agrada. Entre les comunitats autònomes, Catalunya es queda en última posició amb només el 44% d’alumnes que declaren que els hi agrada molt llegir.
Nadius socials
Així doncs, segons l’informe, l’alumnat espanyol presenta una gran voluntat i estima per llegir, però no es veu reflectit en les proves comprensió lectora. Ara, la tasca dels experts és comprendre perquè aquestes dues dades no encaixen. La lectura tradicional és una lectura lineal, pàgina darrere pàgina, però la complexitat d’internet requereix moltes més aptituds pel seu contingut dispers i múltiple on l’alumne ha de viatjar per un recorregut fins a trobar el que busca. ePIRLS neix precisament del fet que la lectura a internet és cada vegada més freqüent i és una de les principals, si no la principal, font d’informació de les generacions més joves.
De fet, les dades del recent informe del Digital News Report 2023, mostren les dificultats a les quals s’enfronten els editors per captivar al públic més jove i adverteixen que s’agreujarà amb el temps. L’estudi sobre mitjans conclou que el públic presta més atenció als famosos i influencers que als periodistes i mostren una preferència en el consum de notícies en format audiovisual, a les xarxes socials o pòdcasts temàtics.