Article escrit per Adrián Soler Royes
La intel·ligència artificial ha sacsejat amb força el sector educatiu. L’últim informe sobre l’ús de les pantalles de GAD3 i Empantallados permet extreure’n algunes conclusions: els professors queden dividits sobre el seu ús a l’aula. El 48% ha hagut d’adaptar la metodologia docent. Però encara un 11% les prohibeix i un 13% ha deixat d’enviar deures per a casa.
Alguns professors opten per incorporar aquesta tecnologia, de tal manera que l’estudiant ha d’explicar quin procés han seguit per a obtenir la informació. És a dir, els obliguen a fer explícit en el treball què li han preguntat a la IA i com han comprovat la informació.
Amb la meva experiència com a formador en educació mediàtica m’he trobat amb professors que no saben com gestionar aquesta nova tecnologia. I és cert que encara és molt incipient com per advertir quines seran les conseqüències del seu ús. Alguns mestres s’indignen quan llegeixen treballs que fan servir expressions massa sofisticades com per haver estat escrites pels alumnes. D’altres reben treballs pràcticament idèntics que els fa sospitar sobre l’autoria real de la feina.
L’altre dia vaig començar un taller a Sant Vicenç dels Horts amb un plantejament: «ahir li vaig demanar a ChatGPT que m’escrivís una conferència sobre educació mediàtica per a alumnes de primària. A continuació, em passaré la pròxima mitja hora llegint-ho en veu alta».
Els alumnes van reaccionar de manera previsible: «quin avorriment!», «t’ho haguessis pogut preparar millor»… Tot seguit vaig passar a la següent diapositiva, on mostrava part de la bibliografia real que havia fet servir per a preparar la classe.
Ho vaig acompanyar tot plegat d’una reflexió: fer servir una intel·ligència artificial no és dolent, però hem d’anar més enllà. Aquestes eines seran molt útils per ajudar-nos, però hi ha una habilitat que sempre haurem de desenvolupar per nosaltres mateixos: el criteri propi.
ChatGPT pot ser molt útil per començar a investigar un tema completament desconegut: ens dona idees, referències i respostes precises (encara que poc fiables). Però a partir d’allà hem de continuar la investigació per altres mitjans si de veritat volem aprendre.
L’ús d’aquestes eines ens proposa molts reptes i dubtes. Tot això és conseqüència de la novetat. La corba d’evolució de la tecnologia és exponencial, mentre que l’adaptació humana és molt més lenta sempre. Per això no se sap amb certesa quin impacte tindran aquestes eines en el sector educatiu.
Les famílies i alumnes són molt més optimistes en aquest sentit, ja que aproven l’ús de la IA per a ampliar l’autonomia i creativitat dels estudiants. Els professors, en canvi, suspenen la IA en aquest àmbit.
L’educació mediàtica serà clau a l’aula per intentar integrar aquestes noves tecnologies sense veure un gran impacte negatiu en el rendiment acadèmic dels estudiants. Al final s’ha de deixar clar que l’esforç intel·lectual mai no podrà ser substituït per una eina digital.
És per això que cal posar en relleu que els llibres, documentals, premsa i altres eines intel·lectuals continuaran sent rellevants en aquesta nova realitat. I la IA ens permetrà moure’ns entre aquestes eines, seleccionar el fons bibliogràfic més idoni per a treballs de recerca, estalviar-nos temps de consulta… És a dir, serà una eina de navegació, però mai no podrà substituir el valor de les idees humanes, de les quals també beu directament.
Un dels reptes que ja és a la taula dels que dissenyen aquestes eines és precisament la falta de documents humans. Penseu que els models de llenguatge generatiu s’han entrenat amb milions de pàgines web escrites per persones. Què passarà ara quan s’entrenin amb continguts que han generat ells mateixos? Un dels reptes de futur és aquest: que la mediocritat retroalimenti els algoritmes.
Al final, les persones que aconsegueixin tenir criteri propi i sortir d’aquesta bombolla artificial seran les més autònomes.
L’ús de les pantalles a l’aula
La prohibició dels telèfons mòbils a les aules de Catalunya, així com la priorització de recursos offline, com llibres, són algunes de les tendències actuals.Abans s’ensenyava informàtica a les escoles, ara els alumnes ja són nadius digitals. Cal promocionar també les oportunitats d’aprenentatge fora de les pantalles sense deixar-les de banda. Fer un ús adequat sent conscients dels riscos, com ja recomana la Plataforma per a l’Educació Mediàtica del CAC.
Els beneficis de prendre apunts manualment
Un estudi de les universitats de Califòrnia i Princeton ha arribat a la conclusió que escriure amb ordinador té efectes negatius sobre la nostra capacitat memorística. Això s’afegeix a investigacions prèvies que mostren evidències sobre els perjudicis de fer moltes tasques alhora.
Oportunitats de les xarxes socials
Un bon ús de les xarxes socials pot ser el punt de partida per trobar allò que ens agrada. Com hi ha molt contingut divers distribuït en nínxols de mercat específics, sempre hi haurà alguna temàtica interessant per a l’usuari. Els nous formats digitals (vídeo, històries, posts, enquestes…) permeten noves maneres d’expressar-nos i compartir les idees. Tot això pot servir per estimular la creativitat dels usuaris.
Reptes de les xarxes socials
Les xarxes socials presenten un disseny addictiu i el mateix model de negoci es basa a mantenir l’usuari connectat per extreure’n les dades i mostrar-li publicitat personalitzada. Això afecta especialment la població jove, motiu pel qual hi ha una demanda als Estats Units contra els creadors de Meta (Instagram i Facebook). Els acusen de no advertir sobre les conseqüències psicològiques del mal ús de les xarxes per part dels menors d’edat. Ara les tecnològiques estan intentant canviar el model de negoci i han començat a oferir subscripcions de pagament per evitar els anuncis. El problema és que, malgrat les bones intencions, el disseny continua sent el mateix independentment dels anuncis.
El disseny addictiu
El filòsof James Williams explica en l’assaig Clics contra la humanitat els problemes relacionats amb el disseny de les xarxes. Ell en va ser testimoni directe quan va treballar a Silicon Valley i va veure com hi havia un equip només per fer aquests productes més “atractius”. És gràcies a ells que, quan llisquem amb el dit surt una animació amb una roda, o quan fem m’agrada a una publicació d’Instagram surt un cor gegant. Aquests gests aparentment innocents generen dopamina en el nostre cervell, una hormona de recompensa present en les addiccions.
Emocions
Els mems que tenen molt èxit són aquells que desperten una reacció en l’usuari. Passa el mateix amb aquells continguts o imatges que ens sorprenen o generen curiositat. Sembla que les xarxes parlen directament a la part més emocional del cervell. Això dificulta l’aprenentatge i la reflexió, ja que el ritme amb què consumim la informació en pantalles no ens permet pràcticament pensar.
Desinformació
Un dels reptes més importants d’occident és la desinformació. La ingerència d’actors internacionals en processos democràtics és molt perillosa. Ja ha passat recentment a les eleccions de Taiwan, on s’han difós deepfakes (vídeos modificats amb IA) per a desinformar. Educar els alumnes perquè siguin capaços d’identificar la desinformació és essencial i més en un món en què serà molt més fàcil (i barat) que mai generar-la en grans quantitats gràcies a la IA.
Conclusions
- La incorporació d’intel·ligència artificial a l’educació sembla inevitable, però ha d’anar acompanyada d’eines tradicionals i s’ha de limitar el seu ús a casos concrets.
- La prohibició dels telèfons a les escoles marca un canvi de paradigma: deixar enrere les distraccions per fomentar la concentració.
- Escriure a mà fomenta les habilitats memorístiques i només dedicant esforç intel·lectual i temps es pot desenvolupar el pensament crític.
- Les oportunitats de les xarxes socials no han d’eclipsar els reptes que suposen. El seu disseny addictiu és difícil de superar i hi ha evidències sobre els problemes psicològics que genera un mal ús en els menors d’edat.