Els experts cataloguen la desinformació com un dels riscos més interconnectats i amb major potencial d’amplificació.
Segons l’últim informe dels Riscos Globals del Fòrum Econòmic Mundial, que ha analitzat les amenaces per al període 2024-2025, la desinformació es posiciona en primer lloc com el risc més greu a tenir en compte, superant altres amenaces com el canvi climàtic o la polarització social.
Aquesta alerta preocupa especialment als experts perquè durant aquest període de temps, tres mil milions de persones es dirigeixen a les urnes, i ressalten com en aquest context actors tant nacionals com internacionals utilitzaran la desinformació per aprofundir les divisions socials i polítiques.
La desinformació no és una amenaça que actua per si sola, sinó que està interconnectada amb altres riscos i pot implicar un augment en la censura, la propaganda, la polarització i la desestabilització del sistema, la qual cosa asseguren que pot derivar en protestes violentes, crims d’odi, confrontacions i fins i tot terrorisme.
Font: Severity by stakeholder over the short term (2 years).
Fòrum Econòmic Mundial, Global Risks Report 2024.
Aquest panorama contrasta amb el de l’any anterior, en què la desinformació no figurava en la classificació. De fet, les paraules “desinformació” o “informació falsa” no hi eren presents, mentre que en l’informe d’enguany (Figura 1) la seva presència es fa notar en tots els sectors i encapçala quasi totes les llistes. Per a la societat civil, l’acadèmia i el sector privat, la desinformació és la primera causa de risc, mentre que per a les organitzacions internacionals i els governs és la segona. L’informe també publica una perspectiva dels propers deu anys (Figura 2) i pronostiquen que pel 2034 la desinformació ocuparà el cinquè lloc, per davant només tindrà els riscos ambientals.
El 2023 va destacar per la irrupció de la intel·ligència artificial al mercat, que ràpidament es va utilitzar per clonar veus, publicar imatges falses, fer córrer deep fakes i difondre informació falsa. La introducció d’aquesta potent tecnologia, encara sense marcs legals específics i universals, ha incrementat significativament el risc de desinformació.
Font: Fòrum Econòmic Mundial, Global Risks Report 2024.
Així doncs, l’informe del Fòrum Econòmic Mundial deixa clar que la desinformació és una amenaça molt greu que requereix ser adreçada amb seriositat en tractar-se d’un catalitzador per a altres riscos, posant en perill la democràcia, els drets humans i la confiança en les institucions. Aquest indicador concorda amb l’Informe del Consell de Seguretat Nacional de la Presidència del Govern espanyol que aquest 2024 ha identificat les campanyes de desinformació com l’amenaça més gran.
L’educació mediàtica, l’antídot
Les xifres de l’informe indiquen que la desinformació continuarà formant part de la realitat informativa i mediàtica en la propera dècada. Per tant, l’educació mediàtica es presenta com la millor resposta per fomentar una ciutadania crítica i informada, capaç d’analitzar i avaluar la veracitat de les fonts d’informació.
Mitjançant l’educació en competències mediàtiques, es pot dotar a la població de les eines necessàries per identificar informació falsa i entendre el funcionament dels mitjans de comunicació, així com la influència de la intel·ligència artificial en la creació de contingut.